Una catàstrofe. Un cop més, l'agost ha passat volant. És l'hora violeta. A la platja d'Altafulla quatre amics aprofiten per fer l’últim bany de l'estiu. Al cel s'hi mou un gran núvol de tempesta. Un fil de lluna apareix i desapareix a cada moment. El Pitus, que sempre va a la seva, s'ha tret el banyador i s'ha posat de cap per avall. El Marcel, el narrador d'aquesta història, només vol que arribi la nit per trobar-se d’amagat amb la Guida, l’enigmàtica germana de l’Enzo. El Júnior, que no ha fet l'estirada ni sembla que vulgui fer-la, gaudeix de les onades com quan tenia deu anys. L'únic que no es banya és l’Enzo. Per alguna raó que desconeixem, s'ha quedat assegut a la vora, jugant amb una pedra a la mà. El Marcel el mira un moment i l’Enzo li torna la mirada. De tant en tant, un llampec il·lumina el capvespre. Uns instants més i l'estiu ja s'haurà acabat. Potser és el moment, doncs, de tornar al principi i donar una mica més de temps a aquest grup de nois, abans no es facin grans del tot.

Quan és adolescent, l’Esperanza i la seva família es traslladen a Mango Street, en un barri hispà als afores de Chicago. La casa nova, tot i suposar una millora, no és, ni de bon tros, la casa on ella voldria viure, i l’Esperanza es passa el dia somiant en el moment en què podrà tenir una casa pròpia. Les converses i discussions amb la seva germana petita i les seves amigues, les anècdotes dels veïns i veïnes del barri i la curiositat pel sexe i l’amor formen part de l’educació sentimental d’aquesta adolescent somiadora que lluitarà per empoderar-se i per la llibertat de triar el seu propi futur. Lluminosa i vital, celebrada per la crítica, traduïda a més de vint llengües i estimada per lectors de totes les edats, La casa de Mango Street ha esdevingut tot un clàssic contemporani, una història plena de vida i sentit de l’humor amb uns personatges que s’escapen de les pàgines i ressonen molt més enllà de la lectura.

Des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, la Caitlin i en Michael s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos atresoren i no canviarien per res del món. Però avui, en plena tempesta de vent i de neu i en aquest centre turístic fora de temporada, sembla que s’hagi d’acabar el món i, amb ell, aquests anys viscuts tan intensament i tan d’amagat. Billy O’Callaghan és un narrador magistral i delicat, en la línia de Colm Toíbín i William Trevor, i Els amants de Coney Island és un retrat intens de l’amor i la intimitat, un drama exquisit i devastador que irradia bellesa, desig i malenconia.

La malaltia defineix l?home, però el caràcter de l?home defineix el curs de la malaltia. Es pot separar, una cosa de l?altra? Davant de la mateixa desgràcia, estem predisposats a encarar-la d?una o altra manera? Amb l?esperit combatiu i alegre de Salvat es viu millor, la desfeta? O, pel contrari, amb un caràcter com el de Kafka assumim la pèrdua com el que ens pertoca? Si Éluard hagués estat diferent, potser menys egoista, hauria viscut menys temps?
No ho sabrem mai però tinc una teoria.

La palabra més sexi és sí és una guia informativa nova i sexi sobre consentiment i educació sexual que reflexiona sobre l’assignació de gènere, la llibertat individual per triar qui vols ser i quines relacions vols mantenir, la necessitat de reconèixer els privilegis propis, i planteja diverses maneres de lluitar, individual i col·lectivament, contra el patriarcat i la cultura de la violació. Amb il·lustracions de l'artista sueca Petra Eriksson, il·lustradora habitual al The New Yorker, ens ofereix, de manera clara i concisa, l'informació necessària per saber-ho tot sobre orientació sexual, gènere, feminisme i consentiment.

L’Ida viu a Roma amb el seu marit, en Pietro, i arrossega una insatisfacció vital que en els últims temps s’ha traduït en una apatia sorda. Quan rep la trucada de la seva mare en què li demana que torni a Messina per ajudar-la a buidar el pis familiar perquè hi vol fer obres i vendre-se’l, l’Ida es retroba de ple amb el drama que la va marcar quan tot just tenia tretze anys: ja en fa vint-i-tres que el seu pare va sortir de casa i va desaparèixer. No va morir, simplement un matí com qualsevol altre se’n va anar i no va tornar mai més. Amb una prosa delicada i poètica, i una mirada especial sobre les relacions familiars i de parella, i els silencis i les pors que les basteixen, Nadia Terranova narra l’obsessió per la pèrdua, la lluita per sobreviure a les experiències traumàtiques i el pes implacable de la infantesa i del passat.

Un dia, mentre s’ocupa de la seva petita botiga de roba de segona mà, l’Iris Lockhart rep una notícia sorprenent: una germana de la seva àvia de qui no ha sentit a parlar mai està a punt de sortir de l’hospital psiquiàtric on ha passat part de la seva vida. L’àvia de l’Iris sempre havia dit que era filla única, però els documents proven que no hi ha cap error: l’Esme Lennox és la seva tia àvia. L’informe mèdic considera que és una dona sana i inofensiva, però no deixa de ser una desconeguda que segur que guarda uns secrets que alteraran la vida de l’Iris definitivament. ¿Per què no se n’ha parlat mai, a la família? Si l’Iris l’acull a casa seva, ¿quines veritats perilloses descobrirà? L’estranya desaparició d’Esme Lennox és un relat gòtic i apassionant sobre secrets familiars, vides entrellaçades i oportunitats perdudes i, com totes les novel·les de Maggie O’Farrell, és elegant, càlida i delicada, i perseguirà el lector molt més enllà de l’última pàgina.

Reflexos en un ull daurat, publicada només un any després d’El cor és un caçador solitari, el celebrat debut de Carson McCullers, va confirmar en el seu moment el talent literari d’aquella jove escriptora i va escandalitzar l’opinió pública americana perquè tocava temes com l’homosexualitat i la infidelitat. Situada en una base militar al sud dels Estats Units durant els anys trenta, la novel·la narra la història del capità Penderton, un oficial turmentat per la seva sexualitat, la seva dona Leonora, frívola i coqueta, i el soldat Williams, un jove solitari i introvertit. Amb l’arribada a la base del Major Langdon, casat amb la fràgil i vulnerable Alison, les tensions esclaten en un infern asfixiant i claustrofòbic. Reflexos en un ull daurat és un relat potentíssim i apassionant que explora la solitud dins del matrimoni, l’alienació i l’amor no correspost, i mostra, una vegada més, l’instint de Carson McCullers per detectar les emocions ocultes al cor i l’ànima de les persones.